ELS PRONOMS PERSONALS

CLASSES DE PRONOMS PERSONALS

Els pronoms personals són les paraules que serveixen per a anomenar els éssers o objectes sense utilitzar substantius.

 Segons la persona que anomenen, els pronoms personals poden se de primera, segona o tercera persona.

   1. Els pronoms de primera persona anomenen la persona que parla. Per exemple: jo, em, nosaltres...

   2. Els pronoms de segona persona anomenen la persona que escolta. Per exemple: tu, us, vostés...

   3. Els pronombs de tercera persona anomenen l’ésser o l’objecte del qual es parla. Per exemple: ells, lo, li...

Els pronoms personals es classifiquen en forts i febles:

   a) Els pronoms personals forts poden anar sols. Per exemple: ell, vosaltres.

   b) Els pronoms personals febles van sempre al costat d’un verb, bé inmediatament davant aquest (Et llançaré la pilota)  o bé darrere i units a aquest (Ajudeu-me).

FORMES DELS PRONOMS PERSONALS

		PRIMERA PERSONA	SEGONA PERSONA	TERCERA PERSONA
SINGULAR	FORTS	jo / mi	tu / vosté	ell /ella
	FEBLES	em / me	et /te	el / la / lo / li / ho
PLURAL	FORTS	nosaltres	vosaltres/ vostés	ells / elles
	FEBLES	ens / nos	us / vos	els / les / los

Els  pronoms febles  serveixen per a anomenar els éssers o objectes sense utilitzar substantius.

Hi ha pronoms de primera, segona, i tercera persona.

Els pronom personals poden ser forts o febles. Els pronoms forts poden anar sols. Els pronoms febles acompanyen sempre un verb.

ELS DETERMINANTS. L’ARTICLE

ELS DETERMINANTS

Els sustantius normalment van precedits d’altres paraules que concreten el seu significat. Per exemple: el llibre, aquest llibre, el meu llibre...  Aquestes paraules funcionen com a determinants.

Les paraules que funcionen com a determinants van davant el substantiu i concreten o determinen el seu significat. Les classes de paraules que poden fer la funció de determinants són els articles(el, les...), els possesius (la teua, els vostres...), els demostratius (aquest, aquixes...), els numerals (quatre, primer...) i els indefinits (algú, cap...).     

L’ARTICLE

L’article anuncia la presència d’un substantiu i indica el gènere i el nombre que té. Les formes de l’article són les que segueixen:

	SINGULAR		PLURAL
MASCULÍ	el	l’	els
FEMENÍ	la	l’	les

L’article concorda amb el substantiu, és a dir, està en el mateix gènere i nombre que el substantiu que acompanya.

Les paraules que van davant el sustantiu per concretar-lo o determinar-lo funcionen com a determinants.

Les classes de paraules que poden fer la funció de determinants són els articles, els demostratius, els possessius, els numerals i els indefinits.

L’article és una paraula que funciona com a determinant i indica el gènere i el nombre del substantiu que el segueix.

L’ADJECTIU

Els adjectius són paraules que es refereixen sempre a sustantius i ens diuen com són o com estan les persones, els animals, i les coses. Els adjectius poden expressar qualitats o estats. Per exemple: flassada nova, gos content.

Generalment, els adjectius es posen darrere el sustantiu, però s’hi poden posar davant. Per exemple: ulls bonics, bonics ulls.  A vegades l’adjectiu s’uneix al sustantiu a què es refereix per mitjà d’un verb. Per exemple:  Els fantasmes estaven avergonyits.

GÈNERE I NOMBRE DE L’ADJECTIU
Els adjectius van en el mateix gènere (masculí o femení) i nombre (singular o plural) que els substantius a què es refereixen. Per això diem que el substantiu i l’adjectiu concorden en gènere i nombre. Per exemple: company simpàtic, companya simpàtica, companys simpàtics, companyes simpàtiques. Alguns adjectius, com blau o redó, presenten dues formes: una per al masculí (blau, redó) i una altra per al femení (blava, redona). Altres adjectius, en canvi, són invariables, és a dir, presenten la mateixa forma per al masculí i per al femení. Per exemple:  una cometa brillant, una estrela brillant.

Els adjectius són les paraules que expressen qualitats o estats dels substantius. Els adjectius van en el mateix gènere i nombre que els substantius a què es refereixen.

ELS GRAUS DE L’ADJECTIU

Els adjectius expressen qualitats. Les qualitats es poden tindre en diferents graus, és a dir, amb més o mnys intensitat. Els graus de l’adjectiu són tres: positiu, comparatiu i superlatiu.

Un adjectiu està en grau positiu quan no indica intensitat. Per exemple: fort.

Un adjectiu està en grau comparatiu quan compara la intensitat amb què dos éssers o objectes posseeixen una qualitat. El grau comparatiu pot ser d’inferioritat, d’igualtat, o de superioritat. Per exemple: Joan és mens fort que Pere.

Un adjectiu està en grau superlatiuquan expressa una qualitat en grau màxim. Per exemple: molt fort, fortíssim.

Alguns adjectius, com bo, dolent, gan, xicotet..., poseeixen, a més de les formes comunes, altres formes especials per als graus comparatiu i superlatiu.

El grau  d’un adjectiu indica la intensitat amb què l’ésser o l’objecte a què es refereix l’adjectiu posseix una quanlitat.

Els graus de l’adjectiu són tres: positiu, comparatiu i superlatiu. El grau comparatiu pot ser d’inferioritat, d’igualtat i de  superioritat.

EL SUSTANTIU

GÈNERE I NOMBRE DELS SUSTANTIUS

Els sustantius tenen gènere: poden ser masculins o femenins.Per a reconéixer el seu gènere has de tindre en compte que els sustantius masculins poden anar precedits per el o  els; en canvi, els sustantius femenins poden anar precedits per la o les.

Els sustantius tenen nombre: poden estar en singular o en plural. Els sustantius en singular anomenen un sol ésser o objecte. Per exemple: el senyor, la bossa. Els sustantius en plural anomenen diversos éssers o objectes. Per exemple: els senyors, les bosses.

CLASSES DE SUSTANTIUS

Els sustantius són les paraules que anomenen persones, animals, coses, idees o sentiments. Per exemple: xic, peix, camp, amistat.

Hi ha diverses classes de substantius: comuns i propis, individuals i col·lectius, i concrets i abstractes.

• Els sustantius comuns anomenen quasevol persona, animal o cosa d’una classe determinada. Per exemple: xiqueta, gos, capsa.
• Els sustantius propis són els que ens diuen com s’anomena una persona, animal ocosa per diferenciar-la així de la resta de la seua classe. Per exemple: Francesc, Piolín, Andalusia.
• Els susantius individuals són els que en singular anomenen una sola persona, animal, o cosa.Per exemple: jugador, ocell, arbre.
• Els sustantius col·lectius són els que en singular anomenen un conjunt de persones, animals o coses. Per exemple: equip, pinar.
• Els sustantius concrets són els que anomenen éssers o objectes que podem vore, tocar, sentir... Per exemple: taula, gos.
• Els sustantius abstractes són els que anomenen idees, sentiments... Per exemple: generositat, foscor.

Els sustantius són paraules que anomenen persones, animals, cosses, idees osentiments. Els sustantius tenen gènere (masculí o femení) i nombre (singular o plural).

Els sustantius poden ser comuns i propis, individuals i col·lectius, concrets i abstractes.

LA COMUNICACIÓ

Les persones necessitem expressar el que pensem i sentim. La comunicación consisteix a compartir amb els altres les idees, les opinions i els sentiments.

Hi ha moltes maneres de poder comunicar-nos: mitjançant els gestos (donar la mà per saludar), els senyals visuals (les línies contínues que indiquen la prohibició d’avançar en una carretera), els senyals acústics o sons (la sirena d’una ambulància) i el llenguatge, la més important de totes.

ELEMENTS DE LA COMUNICACIÓ

En els actes de comunicación hi ha presents els elements següents:

·         L’emissor o persona que envía la información.

·         El receptor o persona que rep la información.

·         El missatge. És la información que es comunica.

·         El codi. És un conjunt de signes (un idioma, el codi de colors del semàfor,…) que tant l’emissor com el receptor coneixen.

·         El canal. És el mitjà que s’utilitza per a fer arribar el missatge a la seua destinació. Per exemple, el telèfon, el paper, Internet, l’aire…

 La comunicació  és l’expressió d’idees, opinions i sentiments.

Podem comunicar-nos mitjançant  gestos, senyals visuals, senyals acústics…, però la forma més important de comunicación és el llenguatge.

Els elements de la comunicació són l’emissor, el receptor, el missatge, el codi i el canal.

ELS SIGNES DE PUNTUACIÓ

 Coma

La coma indica una pausa menor. Es posa en els casos següents: Per a separar elements (mots, frases, etc.) d'una enumeració, fora que hi hagi les conjuncionsi, o o ni. S'ha de menester un PC, una impressora, un mòdem i un vídeo. Les aules no disposen d'ordinadors, projectors ni pantalles. Davant i darrere d'un incís. Recordeu que, per a obtenir el text complet dels articles, només ho heu de sol·licitar. El 3 de juny rebem, del regidor del districte, una resolució. Abans, després, o abans i després, d'un vocatiu. Maria, vine. Hola, Joan. Benvingut al Campus. Per a indicar l'elisió d'un verb. A primer expliquen la prosa i a segon, la poesia. Tanmateix, aquesta coma es pot ometre en els casos en què utilitzar-la provoca una frase excessivament sincopada. El percentatge d'estudiants aprovats el curs 2001-2002 va ser del 50%, el següent del 55% i l'altre del 60%. Quan es duplica un element que ha estat dit abans en forma de pronom. No ha dit quant li costarà, a l'usuari. Quan es canvia de lloc un element de la frase o una oració subordinada, perquè passa a ser com un incís, i amb locucions com per tant, en canvi, és a dir, etc. Déu té tot el poder (natural i sobrenatural) i és el creador de totes les coses i, per tant, del dret i tot. Amb aquesta contesta, doncs, han donat per bo... Sempre que calgui desfer alguna ambigüitat o facilitar la lectura del text. Finançaran els projectes les àrees d'Ecologia i Medi Ambient, Economia i Finances, i Logística. [Sense l'última coma no queda ben delimitat el nom de cada àrea.] Entre la part entera i la part decimal en les xifres. Aquest any les inversions han estat de 7.190.938,43 euros. No es posa entre subjecte i verb ni entre verb i complements, fora que hi hagi un incís.

  Punt

El punt indica una pausa major. Es posa en els casos següents: Al final d'una frase amb sentit complet. Entre les hores i els minuts en les indicacions horàries. La reunió serà a les 17.30 h a l'aula magna. Per a separar el número d'ordre del títol de l'apartat que introdueix. Tanmateix, aquest punt s'ha d'ometre en les referències internes. 2.1. La societat i les noves tecnologies [però: Vegeu l'apartat 2.1 del mòdul.] No es posa punt en les xifres que indiquen anys o ordre. L'any 2000 és l'últim del segle XX. Consulteu la pàgina 1253 de la nova Gramàtica descriptiva.  Tampoc no es posa punt després dels signes d'exclamació i interrogació, al final dels títols i subtítols ni en les datacions. Hola a tothom! Breda, 13 de juny de 2004

  Punt i coma

El punt i coma indica una pausa més llarga que la de la coma i menys que la del punt (no hi ha espai abans del punt i coma). Es posa en els casos següents: Quan hi ha comes i s'ha de fer una separació més important, però que no arriba a punt, o quan la relació entre una frase i una altra és més allunyada que la que expressaria una coma, però no tant com la que indicaria un punt. Aquest apartat té un doble vessant: d'una banda, s'expliquen els objectius exposats en els mòduls didàctics; d'una altra banda, s'introdueixen els conceptes bàsics... Per a separar elements d'una enumeració –que habitualment se separen amb comes– quan ja hi ha comes dins de cada element. En aquest cas, abans de l'element final, precedit per les conjuncions i, o o ni, s'hi sol posar una coma. La professora Granyer va tenir una reunió amb el director de l'institut, Antoni Pla; la consellera delegada de l'editorial, Josefina Clarà; la vicepresidenta de l'entitat, Concepció Gratacòs, i el tutor de l'estudiant, Rafael Anton.

  Dos punts

Els dos punts indiquen una certa subordinació del segon element al primer (no hi ha espai abans dels dos punts). Es posen en els casos següents: Per a indicar causa, demostració, exemples, enumeracions, etc. Aquest apartat afavoreix la comunicació entre tots els col·lectius que formen la comunitat universitària: estudiantat, professorat i personal de gestió. Hi ha els ingredients següents: ametlles, xocolata, mantega... Per a introduir citacions textuals o reproduccions en estil directe. L'autor diu: "Tot el que he escrit al llibre és experimentat per mi mateix". No es posen quan introdueixen una sèrie d'elements, que formen un incís, si la frase continua després, sinó que llavors hi ha d'haver guions o parèntesis davant i darrere de l'incís. Les ampliacions que es realitzen en els diferents nivells educatius d'unes determinades matèries –matemàtiques, ciències naturals, etc.– són exemples d'aquesta situació.  Tampoc no es posen quan no són necessaris perquè no es trenca la continuïtat de la frase (per exemple, darrere són o de). Es faran els estudis de Filosofia, Dret, Econòmiques i Medicina.

  Punts suspensius

Els punts suspensius (tres i prou i sense espai entre la paraula i el punt que hi és més acostat) indiquen suspensió del pensament. Es posen en els casos següents: Per a indicar que una enumeració no queda tancada. animals, plantes, objectes... Per a indicar que una frase és inacabada perquè es vol donar a entendre alguna cosa, per reticència, etc. Ells molt dir, però a l'hora de fer... No es posen després de l'abreviatura etc., ja que tenen la mateixa funció.

  Signe d'interrogació

El signe d'interrogació indica pregunta. Es posa només al final –i sense repetir-lo–, fora de casos especials en què sigui necessari el signe d'interrogació inicial per l'extensió de la frase i l'absència d'indicadors d'interrogació. Què vols que et digui? No s'ha de posar punt després d'un signe d'interrogació. No s'ha de deixar espai entre la paraula i el signe d'interrogació.

  Signe d'admiració

El signe d'admiració indica admiració o exclamació. Es posa només al final –i sense repetir-lo. Que gran que t'has fet! No s'ha de posar punt després d'un signe d'admiració. No s'ha de deixar espai entre la paraula i el signe d'admiració.

  Guions

Els guions s'utilitzen en els casos següents:  Per a encloure un incís, un aclariment, un pensament, un afegitó (a vegades són intercanviables amb els parèntesis). És conegut el cas del DDT –compost no biodegradable–, que per la gran persistència després de dècades de prohibició d'usar-lo... Per a indicar les intervencions dels locutors en els diàlegs i fer les acotacions del narrador. –Ep! –li va dir–. Oi que sí? No es posa guió final davant d'un punt, especialment si és punt i a part.

  Guionet

A més de final de ratlla, quan s'ha de partir un mot, el guionet es posa en els casos següents: Per a separar alguns mots compostos. Hem vingut a corre-cuita. Per a separar períodes de temps i dates. El període 1999-2005 serà d'experimentació d'aquest sistema. Per a unir mots i xifres, generalment substituint una preposició i, a vegades, alguna conjunció. Barça-València Castella - la Manxa S'ha de tenir en compte que, quan cada element consta d'un sol mot, no cal deixar-hi espai, mentre que, quan uneix elements formats per més d'un mot, s'ha de deixar un espai davant i darrere el guionet.

  Parèntesis

Els parèntesis enclouen una informació complementària, una intercalació, un incís (a vegades són intercanviables amb els guions). Isaac Newton (1642-1727) es va dedicar a la investigació i la reflexió científiques. ...més enllà de les catalogacions possibles d'aquestes orientacions (vegeu la taula següent).

  Claudàtors

Els claudàtors (també anomenats parèntesis quadrats o rectangulars) s'utilitzen en els casos següents: Per a tancar els punts suspensius que indiquen que en una transcripció o una citació s'omet un fragment. Segons l'article 26 del títol IV de la Llei 7/1983, de 18 d'abril, de política lingüística a Catalunya, "el Consell Executiu [...] ha de crear o subvencionar centres especialment dedicats, en tot o en part, a fomentar el coneixement, l'ús i la divulgació de la llengua catalana". Per a indicar, dins d'una citació, la intervenció de la persona que la reprodueix. Tal com recull l'informe presentat, "l'estudi es reprendrà el 18 de decembre [sic] de 1992".

  Cometes simples

Les cometes simples es fan servir en els casos següents: Per a indicar el significat d'una paraula o una frase. El mot sorrofoll 'soroll' no és a tots els diccionaris. La filosofia, literalment 'amor a la saviesa'. Per a traduir el títol d'una obra. Konflikt und Handlungskontrolle ['Conflicte i control de l'acció'].

  Cometes dobles

Les cometes dobles es fan servir en els casos següents: Per a reproduir una citació o paraules textuals d'algú. El professor eficaç "és un ésser humà únic que ha après a fer ús [...] en l'educació d'altres persones" (Combs i altres, 1979, pàg. 31). Per a indicar un significat o un èmfasi especial, un matís irònic o personal, un doble sentit, una remarca, etc. L'absència del "meu" metge. Aquest cap de setmana m'han "netejat" el pis. Fan activitats per a joves "enganxats". Per a fer pseudocitacions o "citacions de ningú en concret" i que no es poden considerar termes específics. En la crítica actual es parla molt de "teatre comercial". Per a indicar títols d'articles, capítols, poemes, cançons… que formen part d'un llibre, una revista, un diari, un àlbum… També els títols de les exposicions quan el mot exposició no forma part del nom propi. El millor poema del llibre Engrunes és "Al vespre". No es fan servir per a funcions reservades a altres recursos gràfics, com la cursiva i la negreta. La paraula avió [no pas "avió"]. Tampoc no es fan servir per als noms propis d'empreses o altres entitats. Van contractar l'empresa Servei a Casa Ara Mateix.